VISITA A LA SENYORA SOLER

«És d'una immoralitat de fons, molt més que de forma, tan enorme, que considerem impossible la seva publicació». Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l’any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler, una dels «novella·els perdudes» de Manuel de Pedrolo, que s’ha mantingut inèdita fins llaura. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada donis d’una òptica del tot intolerable per a la moral de l’època. La Jordina te 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina te un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Els conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles. Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present als seves novella·els, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.